La morfologia del casc antic de Tarragona té com a base fonamental l'estructura urbana romana, que persisteix i organitza la vida dels ciutadans.
La Plaça del Rei apareix com a resultat de la transformació medieval de la plaça romana del Concilium Provinciae, espai urbà que ocupava la terrassa mitjana de l'acròpolis de la Tarraco tardorepublicana i altimperial.
A principis del segle XIX, en plena postguerra, neix en aquest espai multitemporal alineada amb la façana del criptopòrtic romà l'actual església de la Santíssima Trinitat, una església barroca i austera reconstruïda sobre l'edifici original, que va ser dinamitat per l'exèrcit del general Suchet abans d'abandonar la ciutat en finalitzar la guerra del francès.
Es proposa per a la restauració de les façanes una intervenció que respecti l'estructura morfològica del monument tal i com ens ha arribat fins avui, considerant la seva austeritat com un valor, fruit de les seves circumstàncies al llarg de la història.
La intervenció es basa, en primer lloc, en desvetllar les diferents capes constructives de l'església a través d'un vel texturat de morter de calç que es col·loca permetent redescobrir els elements més singulars de les façanes realitzats amb pedra del mèdol. En segon lloc, el projecte vol retornar la lectura simbòlica a les façanes descobrint elements i obertures molt significatives fins ara amagades.
De cara al futur, en una segona fase d'intervenció, es proposa reconnectar històricament la façana del Carrer Santa Anna a través de la representació del ritme de les pilastres del Themenos del fòrum provincial romà, pretenent que amb aquesta proposta pedagògica de superposició temporal es faci visible i més comprensible l'estructura de l'espai de la plaça de la Tarraco romana.